AMBIT PSICOSOCIAL

El desenvolupament socioemocional i afectiu durant la infantesa.

La vinculació afectiva:

Definició:

Es refereix a la vinculació afectiva que el nen estableix amb una o varies persones (aquelles que en tenen cura de forma estable) i que dóna lloc a una relació emocional  privilegiada, caracteritzada per l’afecte mutu i el desig de mantenir proximitat.

Funcions:

- Garanteix la supervivència del nadó.

- És una font de benestar i suport emocional.

- S’utilitza com a base de seguretat per l’exploració de l’entorn.

Aferrament:

L’aferrament s’estableix en el primer any de vida en funció de les característiques de la relació entre el nen i les persones que en tenen cura habitualment. Aquest fet implica, una sensibilitat en l’escolta i la interpretació per respondre als senyals que ens reprodueix el nen. A més a més, d’intervenir a les necessitats de l’infant de forma coordinada i de la mateixa manera.

Evolució de l’aferrament:

· Etapa prea ferrament (0-6 setmanes)

No mostra conductes d’aferrament.

· Etapa de formació d’aferrament (6-8 setmanes)

Preferència per persones conegudes, però encara té malestar per la separació prematura.

· Etapa d’aferrament (de les 6-8 setmanes fins les 18-24 setmanes)

Edat de l’estrany, és a dir, preferència pels coneguts i rebuig explícit als estranys.

· Etapa de formació de relacions recíproques (a partir de 18- 24 setmanes)

Disminueix l’ansietat de separació.

Disminueix l’ansietat de separació.

Tipus d’aferrament:

Tipus d’aferrament	Conductes Característiques
Segur 65-70% dels nens	Exploració activa en presència de la figura d’aferrament. Ansietat de l’exploració i intents de cerca davant la separació. Cerquen el concepte i proximitat en la retrobada sentint-se reconfortats.
Insegur 10- 15% dels nens	Mínima o nul·la exploració en presència de la figura d’aferrament. Ansietat molt intensa davant la separació, i comportament ambivalent en la retrobada amb dificultat per rebre consol.
Insegur Evitatiu 20% dels nens	Manca de preferència de la figura d’aferrament davant d’altres adults, escassa o nul·la ansietat davant la separació i evitació de la figura d’aferrament en les retrobades.
Desorganitzat 10-12% dels nens	Comportament confús i desorientat,  (aproximació- evitació, conductes estereotipades, ...)

Tipologies d’estils educatius:	Característiques:
Estil democràtic	Mostren alts nivells d’afecte i comunicació. Control i normes de manera raonada. Hi ha exigència per les dues bandes.
Estil autoritari	Mostren elevat control i exigència. Baix efecte i comunicació. Normes imposades sense raonament.
Estil permissiu	Mostren als nivells d’afecte i comunicació. Absència de control i exigències. No hi ha normes.
Estil indiferent	Poca implicació en la criança dels fills. Relacions fredes i llunyanes. Poca sensibilitat. Absències de normes i exigències, però de vegades control excessiu i sense justificació.

L’AUTOCONCEPTE I L’AUTOESTIMA

Autoconcepte:

Té a veure amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos, al conjunt de característiques que emprem per a definir-nos com a individus i diferenciar-nos dels altres. Com per exemple: adjectius que ens defineixen, característiques físiques, etc.

La descripció d’aquest autoconcepte sol ser canviant en els anys, depenen de l’edat, les experiències i la maduresa cognitiva.

Autoestima:

Té a veure amb la visió que cada persona sobre la seva manera de ser, les seves competències. Hi ha dos tipus d’autoestima; L’autoestima positiva que fa referència a tot allò que aconseguim, i la negativa que és quan succeeix tot el contrari.

A més a més, hi ha 4 tipus de competències:

- La competència física.

- La competència acadèmica.

- La competència basada en l’acceptació entre iguals.

- La competència basada en l’acceptació dels pares.

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

L’expressió de les emocions:

Les emocions bàsiques són les que podem observar en els infants durant la primera infància, aquestes són l’alegria, la tristesa, l’enuig, la sorpresa, la por i l’ansietat.

A partir que es van fent més grans, entre els 2 i 3 anys, poden aparèixer les emocions secundàries com són la vergonya, la ira ia la culpa.

Un cop hi ha domini del llenguatge es van diferenciant totes les emocions de manera progressiva.

Algunes de les emocions que també poden aparèixer són la temor i la còlera. La temor és veu reflectida quan estan a fosques, a monstres imaginaris o malsons, i la còlera sol esta lligada a conflictes entre iguals.

Pel que fa al control de les emocions és un fet bastant complicat, ja què segons la persona pot variar. Però hi ha situacions concretes, en les quals és fàcil determinar quina emoció predomina.

És a partir dels 4 i 5 anys, quant els infants són capaços de relacionar les experiències amb les emocions i això desprès els facilitarà entendres a ells mateixos i als del seu voltant.

  

La família com a principal context de socialització:

És evident que entre els 2 i 6 anys, el desenvolupament de la personalitat i de les emocions, està relacionat amb els processos educatius i de la socialització.

A més a més, que un nen tingui una major o menor autoestima té ha veure ha com se senti ell valorat, la intensitat de determinades emocions i intercanvis d’afectes rebuts.

La família, sens dubte a la primera infància és el context més habitual on els infants creixen i es desenvolupen.

La majoria d’estudis ressalten dues dimensions bàsiques en el comportament dels pares; per una banda l’afecte i la comunicació mentre que per l’altra banda el control i la exigència.

Així les dues dimensions donen lloc a 4 tipologies d’estils educatiu:

El gènere i el seu paper en el desenvolupament personal.

Des de ben aviat, aprenen a descriure’s a si mateixos en funció del gènere al qual pertanyen. Els rols de gènere seria la sèrie de característiques que s’espera de cada persona segons el seu sexe.

Per exemple algunes d’aquestes característiques és poden observar en el joc. Les nenes són més sensibles que els nens, en canvi els nens són més agressius que les nenes.

Llavors aquestes característiques són més notables en altres aspectes com poden ser la roba, els pentinats, etc.

D’altra banda, als 2 anys són sol factors externs pels quals el nen/a relaciona a quin gènere pertany. Als 3-4 anys sap que va néixer nena i és farà dona, o que és nen i és farà home. Als 6-7 anys ja son conscients que el gènere és una aspecte invariant i immodificable.

Pel què fa als rols assignats al gènere no són estàtics, i canvien històricament, tot i que cada vegada es transmeten en el procés de socialització.

Relació entre iguals i entre germans:

En un primer moment, els infants de 2 anys l’experiència social gira al voltant dels adults. Després ja comencen a tenir relacions amb persones del mateix estatus social.

El nen sap que dintre del seu entorn familiar, és el nucli, la font de qualsevol afecte i actituds incondicionals, mentre que dintre del grup d’iguals ha de buscar el seu propi lloc per mèrits propis.

Pel que fa a les relacions entre germans, s’ha estudiat que és una font de gelosia i rivalitat, però a banda d’això hi ha un enorme ventall d’emocions i sentiments. Ja que és una figura socialitzadora que implica tant emocions positives com negatives.

El naixement d’un segon fill, pot crear canvis en la vida quotidiana del primogènit en molts aspectes, ja que tot tindrà de ser compartit entre dos, sobretot la mare, i això pot crear disputes. El motiu d’aquestes disputes pot venir ja que ara no és dedica tant de temps al primogènit sinó més al germà i això pot produir que el nen faci trapelleries, capricis, retrocessos de l’aprenentatge, entre d’altres.

Llavors el pare i la mare poden millorar aquestes reaccions de manera positiva. Per tal que això succeeixi no tenen de comparar mai als dos germans, ja què per a un dels dos sempre és perjudicial.

AGRESSIVITAT I AMISTAT

El desenvolupament de les conductes agressives durant la infantesa.

Als primers anys, els infants solen tenir rebequeries, després cap als 3 anys per venjar-se solen respondre en atacs físics o frustració. Entre els 2-3 anys solen presentar enuig amb els adults, l’agressivitat sol aparèixer entre el grup d’iguals.

En un principi l’agressivitat és de caràcter instrumental, per joguines, més tard cap als 6 anys és dona l’agressivitat hostil com són l’agressió física, burla, etc.

La freqüència i duració dels períodes agressius va disminuint a l’anar avançant en aquest període, amb el desenvolupament del llenguatge, com també saber esperar una gratificació, etc.

Per que fa a l’amistat, entre infant de 3 i 6 anys és donen sobretot en nens d’estils comportamentals semblants. En aquestes edats tenen preferència pels individus del seu mateix sexe.

Les relacions entre els amics en aquest període es caracteritzen per intercanvis socials positius com són somrius, aprovacions, ajuda, consol...

És evident que els “amics” són els companys de joc, els que els deixen totes les joguines, els defensen dels altres, etc.

Els conflictes que sorgeixen entre ells son poc greus i és solucionen de seguida. En aquesta etapa els adults poden condicionar les amistats que tinguin els infants.