ARTICLES D'INTERÈS

El desenvolupament de la personalitat

TEORIES CLÀSSIQUES

v  S. Freud

Segons aquest autor el desenvolupament de la personalitat esta lligat a la sexualitat, i estableix 5 etapes psicosexuals.

       

·  Etapa oral ( 0-18 mesos)

En aquesta etapa tot és centra en la boca i els seus voltants. Aquesta és la zona de plaer que té l’infant, tota activitat com és xuclar, succionar li donen benestar i plaer.

Una fixació d’aquesta etapa pot donar origen a personalitat dependents, insegurs, passius, etc.

·  Etapa anal (18 mesos fins als 3 anys).

En aquesta etapa tot és centra en el control dels esfínters, és quan se’ls educa per a la expulsió o retenció dels residus fecals.

Una fixació d’aquesta etapa pot donar origen a una personalitat obstinada, hostil, impositiva, ordenada, etc.

·  Etapa fàl·líca (3- 6 anys).

En aquesta etapa la font de plaer és centra a les zones genitals. Llavors els infants tenen interès per explorar, descobrir els òrgans sexuals i també és quan estableixen vincles amb el progenitor del mateix sexe.

Una fixació en aquesta etapa pot donar origen a una personalitat dependent, inadaptada, incapaç de mantenir relacions sexuals madures, etc.

>  Erik Erikson

Segons aquest autor el desenvolupament de la personalitat esta lligat a aspectes socials i culturals, i estableix 8 estadis.

Confiança Bàsica vs Desconfiança	0-18 mesos
Autoestima vs Vergonya/ Dubte	18 mesos als 3 anys
Iniciativa vs Culpa	3-5 anys
Lamboriositat vs Inferioritat	5-13 anys
Cerca d’identitat vs Difusió d’identitat	13- 21 anys
Intimitat davant l’aïllament	21-40 anys
Generativitat davant l’estancament	40- 60 anys
Integritat enfront la desesperació	+ 60 anys

> Wallon

Aquest autor estudia el desenvolupament de la personalitat a partir de les següents etapes:

Etapa o període sensomotor              ( 0-3 anys)	- Fase de la impulsivitat motriu - Fase emocional - Fase sensomotor projectiva
Etapa del personalisme                 ( 3-6 anys)	- Fase d’oposició - Fase de gràcia - Fase d’imitació dels models adults
Etapa categorial               (6-11 anys)	x
Etapa de la pubertat            ( 11- 12 anys)	x

                               ELS ESTILS EDUCATIUS

Alguns estudis han extret que el tenir un estil diferent d’educació influeix en el desenvolupament de la personalitat dels infants.

·         Estil democràtic:

Els fills de pares d’aquest estil són els que presenten característiques que es consideren més desitjables. Alta autoestima, afronten noves situacions amb confiança i són persistents en les tasques que emprenen. També tenen una bona competència social i autocontrol.

·         Estil autoritaris:

Els fills de pares d’aquest estil solen tenir una baixa autoestima i poc autocontrol, i es mostren submisos i obedients quan el control és extern. Poc hàbils en relacions socials i en absència de control extern poden presentar conductes agressives.

·         Estil permissiu:

Els fills de pares d’aquest estil a primera vista es mostren com els més alegres i vitals, però són també immadurs, incapaços de controlar els impulsos i poc persistents en les seves tasques.

·         Estil indiferent:

Els filles de pares negligents tenen problemes d’identitat i baixa autoestima, no solen assumir les normes i són poc sensibles a les necessitats de altres, especialment vulnerables i propensos a viure conflictes personals i socials.

                                 EL JOC:

Característiques:

- Que està regit per una evident motivació

- És espontani i voluntari.

- És una activitat que produeix plaer.

- Hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins.

Tipus de joc infantil:

- Joc sensorial ( manipular objectes, copejar)

  Els infants aprenen les propietats dels objectes.

  Estimulen la creativitat.

- Joc amb moviment (córrer, saltar)

- Joc simbòlic

- Joc rude i desordenat (simular baralles)

   Ajuda als nens/es a descarregar energia.

   Aprenen a controlar impulsos i sentiments.

   Aprenen a diferenciar entre lo real i lo que   

   aparenta.

- Joc verbal (joc de paraules, ritmes)

- Joc sociodramàtic (jugar a metges, botiguers)

- Joc constructiu (trencaclosques)

- Joc de regles  (escacs, futbol)

DESTRESES SOCIALS

- Joc solitari

El nen juga sol,sembla que ignora als altres nens

- Joc d'espectador

Un nen mira mentre els altres juguen.

- Joc en paral·lel

Els nens juguen amb joguines semblants, de

- Joc associatiu

Els nens interactuen, observant-se i compartint els

- Joc cooperatiu

Els nens juguen junts, creant i elaborant una 

activitat conjunta o respectant els torns.

Les conductes que implica:

El joc és el millor context per al desenvolupament 

de conductes socials. A més es fonamental que el 

joc es doni entre iguals, els adults han de deixar 

que els infants interacionin, aprenguin i 

s'equivoquin entre ells.

El nen al jugar sol o en paral·lel no està fent res 

més que dibuixant, construint i simulant un paper 

de ficció, el joc implica més complexitat cognitiva.

TEORIES EXPLICATIVES DE LA CONDUCTA 

Hi han diferents teories per explicar les conductes agressives que tenen els nostres infants.

En primer lloc tenim la Teoria Psicoanalista, aquesta sustenta que existeix un instint innat de mort (Thanatos) orientat habitualment cap a fora però de vegades cap a un mateix. L'energia agressiva es va acumulant dins dels subjecte, que l'expressa a través d'activitats esportives, conductes violentes o destructives.

En segon lloc, està la teoria Etologia que defensa que hi ha un instint agressiu vinculat a la herència genètica i al sentit de supervivència de l'individu i de l'espècie. Hi ha també reguladors instintius de la conducta agressiva que eviten la destrucció quan no es necessària.

Per una banda, també tenim la hipòtesis de frustració i agressió que diu que l'agressivitat sorgeix quan és bloqueja la persuasió d'una meta, dona lloc en un primer moment a la frustració i posteriorment a l'agressió font del bloqueig o bé a un objecte o persona que rep una agressió desplaçada. En una frustració es la ira, i que aquesta es tradueix solament en agressió si la persona ja té adquirits hàbits agressius i si apareixen senyals o situacions que ja han estat associades amb l'agressió.

D'altra banda, està l'aprenentatge on l'agressivitat s'adquireix quan és veu reforçada, és a dir, quan porta a aconseguir metes. Des d'aquesta perspectiva de l'aprenentatge social aquest pot ser de forma directa a través de reforçaments, i de forma indirecta per mitjà de l'observació de models i després imitats.

Per acabar, tenim els processaments d'informació determinat per l'èmfasi que posar el subjecte en la interpretació una situació en particular, en funció de les seves experiències passades, de les seves metes, habilitats per a descodificar situacions, per analitzar significats, per busca la resposta adequada, prendre una decisió sobre com actuar i executar la resposta.