AMBIT BIOSOCIAL

Benvolgudes famílies!

Aquest cop ens centrarem amb el tema, l'àmbit biosocial: el desenvolupament físic i motor durant la infantesa dels vostres fills i filles.

És important saber que el desenvolupament és el resultat de la interacció entre la biologia  i el medi familiar, escola... També, que no tots els nens i nenes aconsegueixen les mateixes habilitats en el mateix moment i de la mateixa forma, ja que el creixement és continu al llarg de la infància i adolescència.

Més endavant, exploraren els objectes amb les mans i als 9 o 10 mesos poden reconèixer objectes amb les mans.
-El dit índex pot separar-se de la resta de dits per explorar forats, rascar… L’infant, comença a fer la pinça per agafar objectes més petits.   o 4-5 ANYS
Quan l’infant es pot servir d’aquestes nocions, està en condicions d’iniciar l’aprenentatge de nocions espacials.
x

·         Pel que fa al desenvolupament físic:

El desenvolupament físic són als canvis corporals, especialment en pes i alçada. 

El ritme de creixement és ràpid en el primer any de vida, a partir del segon any més lineal i estable. A mesura que es desenvolupen el creixement és més lent fins a la pubertat.  A l’adolescència s'accelera de nou i s'atura en finalitzar.

La talla del nadó al naixement és de mitjana de 50 cm. Als 5 anys l’alçada es duplica. Es dóna una disminució en el ritme fins a l’edat de 10 anys en les noies i els 12 en els nois.  

Els infants pesen al néixer al voltant de 3'4 kg, normalment.  Als 5 mesos han doblat el seu pes, el tripliquen l'any, i gairebé el quadrupliquen als 2 anys. 

 

Les parts que abans maduren són el crani i les mans. Mentre que les cames no finalitzen el seu creixement fins al final de l'adolescència.  

·         Del naixement fins als 12 mesos (Reflexos):

Els reflexos que tenen més importància en el moment de néixer és, la supervivència i el desenvolupament psicològic dels infants són el reflex de succió i el de prensió. 

·         Del naixement fins als 12 mesos (Desenvolupament Sensorial):

EL TACTE

El tacte durant els primers mesos de vida, els infants exploren els objectes amb la boca. 

L’OLFACTE I EL GUST

L’olfacte i el gust estan molt desenvolupats des del naixement. Amb tan sols 6 dies de vida són capaços de discriminar l’olor de la seva mare.

·         Els nadons prefereixen les olors dolces (vainilla, maduixa, plàtan) i responen amb desgrat a les olors fortes (anís, all, amoníac).

·         Els nadons prefereixen els gustos dolços. El sabors salats els comencen a tolerar a partir del 4rt mes.

LA VISIÓ

La vista serà un dels sentits que més es desenvoluparà al llarg del primer any.

L’AUDICIÓ

L’audició està preparada aproximadament a meitat de l’embaràs.

El nadó té preferència per estar atent a determinades freqüències, la veu humana. S’ha comprovat que els recents nascuts discriminen entre la veu materna i altres veus.

Al néixer, es localitza el so de forma reflexa però, a partir del segon mes, el nadó realitza moviments voluntaris de localització.

·         Del naixement fins als 12 mesos (Primer Trimestre):

o   Adquisicions importants:

- Control de cap: als 3-4m.

- Sedestració: entre els 6-9m.

- Marxa: entre els 9-18m.

- Durant el primer trimestre l’infant tendeix a estar flexionat.

- El seu moviment és involuntari i global.

- Respon als estímuls amb tot el seu cos.

- La mà també tendeix a estar flexionada i per això té els punys tancats. Normalment el dit polze està per fora del puny.

·         Durant el primer trimestre ja es donen els primers indicis de comunicació per part de l’infant:

- Fixació als ulls sobretot a les cares familiars.

- Somriure social quan se li parla a l’infant.

- Sons com a resposta a la veu de l’adult.

·         Del naixement fins als 12 mesos (Final Primer Trimestre):

- L’infant inicia el control del cap però encara no és suficientment madur.

- L’infant alguns cops veu la seva mà, pot començar a posar-se-la a la boca i això li portarà a iniciar el reconeixement del seu cos.

·         Del naixement fins als 12 mesos (Segon Trimestre):

- En aquesta etapa l’infant ja no està tan flexionat i els seus moviments són més flexibles i lliures. Es consolida el control del cap en totes les posicions.

- Quan l’infant està panxa amunt comença a agafar-se els peus, posar-se’ls a la boca, conèixer-los. També es dóna la capacitat de canviar de posició: volteig.

- Durant aquesta etapa l’infant també inicia la coordinació ull-mà i els primers intents de prensió voluntària.

- El control del moviment dels braços comença a les espatlles.

- Durant aquest trimestre l’infant pot seguir amb la mirada el moviment dels objectes i les persones. Mostra interès per les cares: els ulls i els moviments de la boca.

- Somriu més clarament a les persones que tenen més cura. Comença a fer riallades i gaudeix dels jocs corporals.

- L’infant  comença a fer diferents sons i a gaudir escoltant-se.

·         Del naixement fins als 12 mesos (Final Segon Trimestre):

- L’infant bocaterrosa  pot aixecar el cap i mantenir-se recolzat sobre les mans.

- Cap a finals del trimestre pot començar a mantenir-se assegut recolzant les mans al davant.

-Les sensacions tàctils, orals i visuals afavoreixen el seu coneixement i ajuden a madurar la prensió.

·         Del naixement fins als 12 mesos (Tercer Trimestre):

o   És fonamentalment que en aquest trimestre l’infant madure la seva sedestació:

- El seu cos està més recte.

- Comença a aparèixer l’equil·libri i el suport de les mans per no caure.

- Pot anar a buscar una joguina que està una mica lluny i tornar-se a redreçar.

o   Durant aquest trimestre l’infant també pot començar a realitzar canvis de posició:

- Pot voltejar amb més habilitat.

- Alguns infants comencen a posar-se asseguts sols quan estan estirats.

- Estant asseguts poden passar a bocaterrosa.

-  Alguns infants poden començar a posar-se a quatre grapes i balancejar-se.

o   Durant aquest trimestre els infants poden començar a desplaçar-se pel terra de formes  diverses:

- Rastrejant.

- Alguns poden començar a gatejar 

- Asseguts.

o   Els moviments de les extremitats superiors ja són més precisos i adaptats al seu objectiu: Agafar, picar dos objectes entre si o sobre una taula, fer rodar …

·           Del naixement fins als 12 mesos (Quart Trimestre):

- L’infant augmenta el seu desplaçament autònom: rastreig, gateig o assegut.

- Quan l’infant està assegut o gatejant pot començar a agafar-se a un suport per posar-se de genolls i fins i tot drets. Poden estar drets de forma estàtica i/o donar passes de costat.

-Cap al final del primer any de vida molts infants poden començar a caminar per si sols.

o   Quan un infant comença a caminar ho fa:

- Amb les cames separades per fer més gran la base de sustentació.

 -Amb les cames una mica flexionades i els braços enlaire, com preparats per la caiguda.

-Com que els peus encara estan poc formats dóna la sensació que tenen els peus plans.

o   Durant aquest trimestre on es dóna una evolució molt important de la manipulació:

-És una edat en què l’infant té molt interès per explorar el món que l’envolta i la capacitat per moure’s.

-L’infant entén que els objectes no desapareixen i que els pares i mares  tornen.

·         Del naixement fins als 12 mesos:

o   Durant aquest any els infants fan un gran canvi:

- De moure’s de forma involuntària a poder desplaçar-se autònomament.

- De no poder tocar i agafar a poder explorar i manipular amb força precisió.

- Dels primers sons a les primeres paraules amb significat.

 - De no conèixer el món a tenir gran interès per explorar-lo.

 - De no diferenciar-se a començar a conèixer el seu cos.

·         De 1 a 2 anys (12-14 mesos):

o   Primers signes de caminar:

- Gateig.

- Recolzament en mobles.

- Recolzament en adults.

- Arrossegament d’objectes amb rodes.

- Caminar sols.

- Introduir objectes petits en d’altres més grans.

- Torres de dos cubs.

- Obrir calaixos.

- Llançament d’objectes.

- Intent de menjar.

·         De 1 a 2 anys (15-17 mesos):

- Aixecar-se i caminar sols.

- Pujar esglaons d’un en un.

- Acotxar-se i agafar objectes del terra.

- Possibilitat de picar de mans.

- Fer gargots sobre el paper.

- Beure aigua.

- Possibilitat de nedar.

·         De 1 a 2 anys (18-24 mesos):

- Saltar, pujar escales i domini de marxa.

- Llançament d’objectes grans.

- Seure sense ajuda.

- Torres de tres o quatre cubs.

- Ús de la plastilina.

- Peces de roba.

- Córrer.

·         Dels 2 als 6 anys:

-El bon control que abans existia als braços es va perfeccionant i estenent ara cap a les cames.

-El control va assolint les parts més allunyades, fent possible el moviment dels músculs que controlen el canell i els dits.

·         Dels 2 als 6 anys:

o   2-3ANYS

- Córrer en contraposició al caminar ràpid del segon any.

- Mantenir-se durant un parell de segons sobre un sol peu.

- Llençar una pilota amb la mà sense moure els peus del lloc.

- Emprar la cullera per a menjar.

- Fer gargots.

o   3-4 ANYS

- Pujar escales sense recolzament, posant un peu a cada escala.

- Caminar unes passes a la cama coixa.

- Saltar entre 40 i 60 cm de longitud.

- Pujar en un tricicle.

- Emprar tisores per retallar paper.

- Raspallar-se les dents.

- Posar-se una samarreta.

- Botonar i desbotonar botons.

- Dibuixar línies i fer dibuixos amb contorns.

- Copiar un cercle.

- Baixar escales amb soltesa i sense recolzament, posant un peu a cada escala.

- Córrer a la cama coixa.

- Saltar entre 60 i 80 cm de longitud.

- Major control per a començar a córrer, parar-se i girar.

- Tallar una línia amb tisores.

- Doblegar un paper, emprar un punxó per a picar, acolorir formes senzilles,..

- Emprar la forquilla per a menjar.

- Vestir-se sense ajuda.

- Copiar un quadrat.

    o   5-6 ANYS

- Caminar sobre una barra d’equilibri.

- Bon control de la carrera: arrencar, parar-se i girar.

- Saltar uns 30 cm en alçada i prop d’un metre en longitud.

- Llençar i agafar pilotes com infants ja més grans.

- Aprendre a anar en bicicleta i a patinar.

- Fer marxa al ritme de sons.

- Emprar el ganivet, martell, tornavís,..

- Escriure alguns nombres i lletres.

- Copiar un triangle i, posteriorment un rombe.

TO MUSCULAR

El to muscular fa referència al grau de tensió que en cada moment hi ha als nostres músculs.

o  El control tònic:

Els infants van aprenent a ajustar el seu to muscular a cada situació: no utilitzen la mateixa tensió muscular per a tractar de moure un llit o per a aixecar un globus que els ha caigut.

EQUILIBRI

El control de l’equilibri es va facilitant el primer any. S’adquireix aviat i sense dificultats.

CONTROL RESPIRATORI

El control respiratori és també una important funció corporal.

o   El control respiratori implica:

- Conèixer com es respira.

- Controlar conscientment el ritme i profunditat de la respiració.

ESTRUCTURACIÓ DE L’ESPAI

L’estructuració de l’espai es relaciona amb la consciència de les coordenades en les quals el nostre cos es mou i en les que transcorre la nostra atenció (dalt-baix, davant-darrera, dreta-esquerra, prop-lluny, dintre-fora, curt-llarg,…)

DOMINÀNCIA LATERAL

El cos és morfològicament simètric (meitat esquerra és simètrica a la dreta).

o   Des del punt de vista funcional però, és clarament asimètric:

La major part de les persones empren més el braç i cama dreta que l’esquerre. Igual que amb els ulls.

o   Les preferències laterals a les quals ens referim, poden ser:

- Homogènies: dretà d’ull, braç i cama

- Creuades: esquerrà d’ull i dretà de cama i braç.

En general, la lateralització, es produeix entre els 3  i els 6 anys. Convé lateralitzar a l’infant cap a un costat o l’altre cap als 5 anys. Sempre abans que es vegi immers en l’aprenentatge de l’escriptura i partir d’un diagnòstic que indiqui cap a quin costat s’ha de lateralitzar. És aconsellable lateralitzar cap a la dreta. No s’ha d’intervenir sobre la lateralitat abans dels 4 anys ni després dels 5-6 anys.

ESQUEMA CORPORAL

L’esquema corporal és la representació que tenim del nostre cos, dels seus diferents segments corporals, de les seves possibilitats de moviment i acció, de les seves limitacions.

Aquesta representació es va construint lentament, a partir de les experiències que realitzem amb el cos i de les vivències que tenim.

I així, coneixem el nostre cos i som capaços d’ajustar en cada moment la nostra acció motriu als nostres propòsits. I d’executar moviments ràpids i no meditats en resposta a les demandes de la situació: al conduir, al pujar en bicicleta, al caminar, al cuinar,…

PERCEPCIÓ:

- Ofereix evidències sobre segments corporals propis i de l’altre.

- Aporta informacions sobre el medi.

- I sobre l’ajust de la nostra acció a les distàncies, direccions, etc.

MOVIMENT:

- Aporta informació sobre possibilitats d’acció.

- Sobre les limitacions i els assoliments del nostre cos i la seva activitat.

- Sobre possibilitats de diferents parts del nostre cos.

DESENVOLUPAMENT COGNITIU:

El desenvolupament cognitiu permet integrar totes aquestes informacions en una representació coherent i integrada; cap a l’any i mig  l’infant pren consciència de sí mateix.

LLENGUATGE:

El llenguatge permet individualitzar les diferents parts del cos amb les seves etiquetes verbals, darrere la paraula ull, mà, dit,.. s’amaguen conceptes que informen sobre el cos i l’organitzen d’una identitat creixentment diferenciada.

EXPERIÈNCIA SOCIAL:

o   Un esquema corporal ben establert suposa:

- Conèixer la imatge del propi cos.

- Saber que aquest cos forma part de la pròpia identitat.

- Percebre cada part, sense perdre la sensació d’unitat.

- Conèixer les diferents posicions que el cos va adoptant.

- Anticipar les noves posicions que es poden adoptar i les seves conseqüències sobre el cos i l’entorn.

o   Dels dos als sis anys l’esquema corporal està en plena elaboració:

- Augmenta la qualitat i discriminació perceptiva respecte al propi cos.

- S’enriqueix el repertori d’elements coneguts i de l’articulació entre ells/es.

- Es desenvolupen les habilitats motrius, això facilita l’exploració de l’entorn i l’acció.

o   Una veritable construcció del jo corporal no es dóna aproximadament fins als 5 anys:

La lateralització proporciona referents estables.

Comencen a sentir-se els eixos corporals i així el món es pot organitzar en referència a la posició del cos: davant-darrere, esquerra-dreta, dalt- baix.

o   El procés de construcció de l’esquema corporal culmina entre els 7 i els 12 anys:

- Es potencien les representacions mentals en relació a l’espai i el temps.

- S’integren sensació i moviments.

- El cos pot ser descrit de manera eficaç i amb paraules i dibuixos.

Ø  Per a arribar fins aquí l’infant ha passat per 3 etapes:

-Primera: Exploració d’un mateix i observació dels altres.

-Segona: Presa de consciència del propi cos i de les seves possibilitats i limitacions.

-Tercera: Coordinació, estructuració i integració del cos en una representació global i coherent.

GEST GRÀFIC I GRAFOMOTRICITAT

o   El domini progressiu del gest gràfic obeeix a la doble influència de factors maduratius i socials:

o   El seu control es va afinant al llarg d’aquests anys gràcies als avenços maduratius que incrementen:

- Les destreses globals: El control postural.

- Les segmentàries: Motricitat fina, coordinació óculo-manual,…

·         Però, d’altra banda l’entorn social exerceix una gran influència en el modelat de les destreses grafomotores:

- Donant o no oportunitats per a practicar-la.

- Reforçant més o menys la producció o reproducció de dibuixos, lletres,…

- Ensinistrant en la utilització dels instruments de dibuix i escriptura.

- Els infants van adquirint un ampli repertori de destreses “culturals”, d’un elevat valor instrumental.

A partir dels 18 mesos els infants descobreixen que poden traçar petjades sobre superfícies emprant instruments com els llapis. I mostren una tendència a pintar pel plaer de moure els braços i les mans, i d’observar el resultat de la seva activitat.

Els primers traços són línies recte fetes amb tot el braç a partir de l’articulació del muscle. Després traços en “escombra” , com un zigzag que evidencia la intervenció de l’articulació del colze, però amb el canell i dits encara rígids.

Una mica abans dels 2 anys comencen a aparèixer les formes circulars, que impliquen ja l’articulació del canell.

Aquests primers traços encara no tenen intencionalitat representativa i no obeeixen a cap intencionalitat prèvia.

o   Cap als 2 anys i mig o tres comencen els gargots:

- La producció gràfica fa ja referència a objectes i persones.

- Al voltant dels 3 anys, els progressos en el control óculo-manual i en l’ús de l’articulació del canell i el moviment dels dits, es traduirà en un millor control del traç:

- Així, entre els 3 i els 4 anys l’infant ja és capaç de controlar el punt de partida i d’arribada del traç o combinar diferents traços per a obtenir una figura.

o   En el desenvolupament del dibuix entre els 5 i els 8 anys, nens i nenes hauran de resoldre nous reptes:

- L’elaboració d’un major nombre de detalls, relatius al rostre (celles, orelles o pestanyes) i a la resta del cos i de la roba i altres complements.

- La coordinació de diferents parts o components dels seus dibuixos.

- El desenvolupament d’imatges cada cop més realistes.

o   Els dibuixos infantils no es limiten a la figura humana:

- Els xiquets/es dibuixen, a més de la figura humana, objectes i situacions que per a ells/es són familiars.

- A partir dels 4-5 anys la figura humana apareix acompanyada d’objectes, animals, altres persones…

- Posteriorment, les coses dibuixades deixen de ser estàtiques (estan en acció o interacció) i les figures es situen en un paisatge.

o   La informació que apareix representada al dibuix depèn:

- Del coneixement i dels sentiments que tenen els nens sobre un tema determinat.

- De la interpretació i selecció de dades per part de l’infant.

- De les seves capacitats representatives.

- Per aquestes raons els dibuixos infantils serveixen com a indicadors del desenvolupament dels infants (intel·ligència, personalitat, estat emocional).

o   En definitiva, els dibuixos infantils:

- Són una expressió de la intel·ligència infantil, dels conceptes infantils i de la forma en què l’infant coneix i interpreta el món en aquestes edats.

- Són també una expressió dels estats emocionals i anímics (servint a més, com a eina preventiva)

o   Finalment, el dibuix és una manifestació de les capacitats creatives de nens i nenes, pel que té grans possibilitats educatives:

- En aquest sentit, és a l’etapa infantil on més profit es pot treure del dibuix.

- Després dels 6-7 anys són ja menys productius.

GEST GRÀFIC I GRAFOMOTRICITAT: ESCRIPTURA

-L’etapa precal·ligràfica: Comprèn el període d’adquisició de les destreses gràfiques especialitzades, des de que el gargot intenta ser lletra fins al domini de la cal·ligrafia:

En aquestes etapes els infants dibuixen lletres molt més que no pas les escriuen.

 Durant aquesta etapa i gràcies al progressiu domini en el control, coordinació i precisió dels moviments implicats en el traç de les diferents lletres, l’aprenent va aprenent a diferenciar, memoritzar i automatitzar el patró motor corresponent a cadascuna d’elles.

 Aquest patró rep el nom d’alògraf, que inclou la seqüència de moviments, la direcció dels mateixos, la mida proporcional dels diferents elements i la seva posició en el resultat final.

-L’etapa cal·ligràfica: L’infant domina les destreses motrius necessàries per a escriure de forma clara i ordenada, regular i fluïda. Es tracta de formes molt convencionals i lletra poc personalitzada

-L’etapa postcal·ligràfica: S’assoleix cap a l’adolescència o després d’aquesta, quan es defineix un estil cal·ligràfic personal i quan els aspectes instrumentals de l’escriptura es subordinen clarament a la funcionalitat de la composició escrita.