ARTICLES DIVULGATIUS

Hem creat aquest document, amb la finalitat que conegueu en més profunditat tots aquells aspectes relacionats amb aquest tema, i a més a més enfortir aquesta relació escola-família que és tan important.

Què hi ha d'innat i què hi ha d'adquirit en el comportament dels nens/es?


Benvolgudes famílies,

Avui hem fet una entrada per parlar sobre els elements genètics i ambientals que hi ha en el comportament dels infants.

En primer lloc, per entrar en matèria definirem que entenem per comportament.

Un comportament és una acció o reacció d'una persona davant l'entorn. El conjunt d'activitats que duu a terme una persona per relacionar-se amb el medi ambient. Molts dels comportaments són comuns a la majoria d'individus d'una espècie. Un comportament pot ser voluntari o no, innat o adquirit mitjançant la socialització. S'inicia amb la presència d'estímuls com per exemple canvis al seu entorn, variacions en el medi interior...

El comportament innat es transmet de pares a fills, és a dir de forma hereditària. Alguns dels aspectes que rebem dels nostres pares són: el temperament, els defectes o qualitats físics i les limitacions o capacitats psíquiques. Són difícils de modificar tot i que nosaltres els intentéssim millorar o corregir, aquests sempre estaran presents a la nostra personalitat per a tota la vida. 

Uns dels exemples de comportament innat poden ser:

-Els reflexos.

-Els instints.

Els reflexos són respostes motrius produïdes per un estímul sensitiu (es produeix de forma involuntària).

Per exemple: Quan tenim el dit davant una espelma, i notem que ens estem escalfant, el nostre reflex és llevar la mà per a no cremar-nos.

Pel que fa als instints són unes respostes que inciten a actuar d’una manera determinada davant d’una situació.

Com per exemple: l'instint de supervivència, que cada persona de manera innata, involuntària, actuarà de forma diferent davant d’un mateix perill.

El comportament adquirit són les respostes apreses pels individus al llarg de la seva vida. El comportament adquirit és modificable mitjançant l’experiència de cada organisme individual. És fruit de l’experiència i es pot transmetre per mitjà de l’educació, per l’aprenentatge.

Al llarg de la vida aprenem moltes coses, sobretot durant els quatre primers anys. Adquirim costums, cultura, una manera de veure la vida i les maneres de tractar-nos o relacionar-nos amb els altres. Una major part d'aquests elements els percebem de la família, de l'escola i de les nostres amistats o grup social.

Aquí estan els aspectes que diferencien els comportaments innats dels adquirits:

Comportaments innats	Comportaments adquirits
Són respostes primàries, bàsiques, espontànies.	Són respostes no tan bàsiques que depenen de la capacitat d’aprenentatge.
Són duradores, invariables.	Són variables.
S’hereten, provenen del codi genètic.	S’adquireixen, s’aprenen.
És difícil modificar-les.	Es poden modificar.
Són comunes a tota l’espècie humana.	Són personals.
Vetllen per la supervivència.	Procuren l’adaptació.
Predominen en els animals.	Predominen en els éssers humans.

Per acabar, cal tenir en compte que des de la família s’ha de potenciar que els infants estiguin en un ambient favorable i estable, per a un bon desenvolupament de la conducta. La família en aquest aspecte és un element clau, per això ens interessa que des de l’escola posar a la vostra disposició informació interessant per poder fer aquesta tasca de la millor manera possible. 

Desenvolupament dels infants de 0-6 anys.

Benvolguts pares, mares i tutors legals.

En aquest article trobareu informació del desenvolupament dels vostres fills i filles de 0 a 6 anys. Ja sabeu que en els primers anys de vida del nen i la nena són imprescindibles conèixer les basses per a un desenvolupament harmònic i saludable, en l’àmbit físic, psicològic i emocional.

Bé, el desenvolupament és una etapa molt llarga, però a la vegada molt curta on els infants pateixen alguns canvis i comencen a interactuar amb l’entorn.

Per això des de l’escola posem a la vostra disposició diferents recursos per aconseguir-ho. A continuació trobareu llibres, revistes, guies, i pàgines web força rellevants per aprendre.

Llibres:

El niño de 0-6 años pautas de educación. Petra María Pérez i Alonso-Geta. Editorial: ACENTO.

Aquest llibre ens explica el desenvolupament evolutiu, depenen en part de la primera infància. També ens ofereix diferents pautes per a saber com educar als nostres fills/es i una sèrie de mitjans perquè el nen es relacioni i s'integri amb els altres.

El niño de 1 a 4 años. Serie Gesell I. Guia para padres. Editorial: PAIDÓS.

Els autors en aquest llibre ens descriuen en precisió i gran riquesa de detalls els aspectes fonamentals del desenvolupament i de la conducta de l'infant     d´1 a 4 anys: les característiques motrius, el llenguatge, la conducta personal-social i els trets evolutius.

El niño de 5 a 6 años. Serie Gesell II. Guia para padres. Editorial: PAIDÓS.

Aquest és la continuació del primer llibre, on trobem les característiques motrius, la higiene personal, l'expressió emocional, els temors i els somnis, les relacions interpersonals, els jocs i passatemps, la vida escolar, el sentit ètic i la imatge del món.

Revistes:

-Mi bebé y yo. Editada per SferaMediaGroup.

-Desarrollo psicólogico del niño. De M.Bergeron. Editorial Morata.

Guies:

Aquesta mostra pautes que indiquen l’evolució dels infants d’entre 0 i 3 anys. On podem trobar tres aspectes de desenvolupament:

-Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal.

-Desenvolupament vers les relacions amb l’entorn físic i social.

-Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d48e6658-4868-4846-a6f7-7a36f83ea845/guia_de_desenvolupament_0-3_anys.pdf

La segona ens mostra el desenvolupament motor i perceptiu, el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament del llenguatge i el desenvolupament social. A més a més ens ofereix els signes d'alerta de tots els desenvolupaments.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/06eab656-5f4d-4e35-8d2a-04fca258d91c/guia_de_desenvolupament_3-6_anys.pdf

Al llegir la lectura d’aquests manuals heu de tenir en compte que cada infant presenta un ritme de maduració diferent.

Per a cada grup d’edat s’han aportat uns senyals d’alerta, amb la recomanació que si se’n dóna un o més d’un en un infant es faci una consulta a l’especialista de forma preventiva.

I“Créixer amb tu”, una petita guia per a pares i mares on explica el desenvolupament dels infants de 0 a 18 mesos, realitzada per la Generalitat de Catalunya, del Departament de Benestar i família.

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/03Families/04Formacio%20per%20a%20pares%20i%20mares/Creixer%20amb%20tu/Documents/guia_creixer_0_18_mesos.pdf

Pàgines web:

http://www.familiaforum.net/ aquesta pagina ens vol ajudar i donar resposta a les qüestions que preocupen les famílies en la convivència familiar i en l’educació i cura dels fills. A més també disposa d'un espai per a compartir i aprendre amb les altres famílies.

http://www.edemip.com/art/cat/de-0-a-6-anys/2 en aquesta trobem un catàleg destinat principalment al tema del desenvolupament d’infants de 0-6 anys. Dintre d’aquest apartat hi ha un pdf que explica els àmbits més importants per tenir en compte.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Recomanacions%20alimentaci%C3%B3%200-3%20anys.pdf aquí trobem recomanacions per a l’alimentació en la primera infància de 0 a 3 anys, és per orientar als pares i mares d’una correcta alimentació i hàbits saludables dels infants, realitzada per la Generalitat de Departament de Salut.

Esperem haver-vos ajudat un poc més ens tots aquells petits dubtes que teníeu.

Gràcies i fins aviat!

                                 

En qui recau la responsabilitat d'educar als nens i nenes?

Benvolguts pares, mares i tutors legals.

Ja torno a ser aquí, avui us parlaré de qui recau la responsabilitat d’educar els nens i les nenes.

Bé segurament alguna vegada vosaltres us heu preguntat. La veritat que si ens plantegem respondre aquesta pregunta, la seva resposta és una mica confusa i ambigua.

Primer de tot hem de saber la diferència entre l’educació i l’ensenyament, ja que no és el mateix

L’educació és el procés d’ensenyament i aprenentatge d’una persona és qualsevol acte o experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d’un individu, en definitiva és el procés pel qual la societat transmet, els seus coneixements acumulats. Per exemple: ensenyament de drets, deures, valors, comportaments, actitud, cultura, ètica…

En canvi l’ensenyament és l’acte de transmissió de coneixements i hàbits per part d’un mestre ensenyant a uns alumnes. Per exemple: biologia, física, matemàtiques, idiomes, música…

Per tant en l'actualitat la responsabilitat d'educar als nens i les nenes recau en els pares i les mares o familiars. Però dintre de l’escola aquest procés educatiu també té un paper important (els docents ajuden a reforçar aquesta educació) els nens estan moltes més hores al centre escolar, què no pas a la llar familiar.

                               

Una manera de reforçar aquesta educació és ensenyant a tots els infants a saber el que està bé i el que està malament, el que es pot tolerar i el que no, a posar normes i límits ben definits, però també deixar-los un espai per desenvolupar-se amb llibertat. Al mateix temps els hem de fer entendre perquè determinades actituds no són desitjables, i per tant no les han d'imitar. Els petits solen aprendre més del que veuen que del que escolten, així que les persones que estan al seu voltant han de seguir uns adequats patrons de comportament.

S’ha de dir que l’educació és molt complexa i cada infant precisa un tracte diferent i té unes necessitats i expectatives variades. Per això, és molt important que les famílies es prenguin molt seriosament aquest procés d’educació dels fills i filles.

Com ja hem dit l’escola, té una segona responsabilitat, per això ha d’haver-hi un cert grau de relació entre vosaltres i els/les docents, ja que s’ha de tenir unes condicions 

adequades perquè l’entorn els sigui estimulant i educador.

En el procés d'Ensenyament/ d'Aprenentatge, quin és el 

paper de l'educador/a i quin és el paper de l'alumne o 

alumna?

Pel que fa a l'ensenyament es tracta d'un sistema i mètode de donar instruccions, format pel conjunt de coneixements, principis i idees que s'ensenyen a l'individu. I l'aprenentatge és el procés d'adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, mitjançant l'estudi, l'ensenyament o l'experiència, fins a aconseguir el canvi del comportament de l'alumne.

Benvolgudes famílies!

Alguna vegada us heu preguntat quin és el paper dels  mestres i quin de l’alumne?

En el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’educació hi ha dos factors. Per una banda el mestre/a ha de saber quins mecanismes utilitza per a què els infants aprenguin; i per l'altra banda de quina manera aprenen i entenen els nens i nenes els coneixements que s'estan ensenyant.

Aleshores, continuant amb el mestre/a i l’alumne, cada un d’ells té unes funcions determinades dintre del procés d’ensenyament i d'aprenentatge:

L’alumne ha de ser una persona activa, empàtica, flexible, responsable, participativa, diversa, per la diversitat d’entorn en el qual desenvolupa la seva vida, col·laboradora, el punt d’unió entre el que s’ensenya amb el qui ho ensenya i qui ho aprèn, per tal que el resultat sigui positiu. També ha d'adquirir habilitats d'autoaprenentatge que li permetin saber resoldre problemes.

I el mestre/a, és l’encarregat de conèixer realment la situació, d’orientar i dirigir als infants. És responsable d'organitzar el procés d'aprenentatge, seleccionant recursos adequats per tal d’aconseguir que desenvolupin les capacitats i competències bàsiques.

Però la societat, d'avui en dia, pensem que el/la mestre/a té el paper d'ensenyar i l'infant d'aprendre però això no és del tot així, ja que els mestres podem aprendre a través de les experiències viscudes amb els nens i nenes dia a dia.

Fins al proper article, apreciats pares i mares!



La concepció constructivista.

L’escola Carles XXIII volem fer-vos saber que aquest curs 2013-2014, ens hem plantejat utilitzar un altre mètode d’aprenentatge per als nostres futurs alumnes.

El mètode, del qual estem parlant, és el constructivisme. Aquest pretén poder ensenyar/aprendre als nostres alumnes de manera significativa.

I us preguntareu, i això com és fa?

Doncs bé, aquest sistema d’aprenentatge parteix dels coneixements previs de l’alumne. Llavors, utilitza aquest coneixements com a punt de partida, per a relacionar-los amb continguts nous i crear nous esquemes cognitius cada vegada més complexos.

D’una forma més entenedora s’encarrega de conèixer realment la situació de l’alumne i amb això poder aconseguir ordenar i formular correctament els nous aprenentatges, utilitzant recursos com poden ser les noves tecnologies, fer experiments, etc.

A més a més d’això, hi ha dos punts clau dintre d’aquest ensenyament constructivista.

Per una banda, el contingut que s’ha d’explicar a de ser clar i de sentit lògic, i què és pugui relacionar amb els coneixements previs dels alumnes.

I per l’altra banda, s’ha de garantir per part de l’alumne una actitud favorable en relació al contingut, és a dir que tingui motivació per aprendre.

Si aquests dos factors es porten a terme tindrem un aprenentatge significatiu en l’alumne, per tant aquest serà capaç d’adquirir habilitats d’autoaprenentatge, saber resoldre problemes, ser creatiu, responsable, flexible, etc.

El benefici d’aquesta concepció, permet que els alumne dins de l'aula adopten un rol actiu, tenen més predisposició i estan més motivats per aprendre, adquireixen estratègies d'exploració i descobriment.

Ara bé, un cop arribat al punt en què tots aquest factors estan coordinats, pensem què seria bo des de casa què també es reforcés aquest tipus d’aprenentatge, per tal de donar continuïtat a l’aprenentatge fora del context educatiu.

I des de l’escola us fem arribar alguns consells per tal de poder col·laborar amb aquest nou mètode d’ensenyament/aprenentatge.

En primer lloc, els podeu fer reflexionar sobre el contingut donat a l’aula, és a dir, que us expliquin que han donat i han après a l’escola aquell dia.

En segon lloc, després de saber quin contingut han donat a l’aula, donar-los exemples rellevants per tal d’afavorir aquest aprenentatge significatiu.

Exemples rellevant potser que a l’escola ha donat el color roig, doncs la mare li pot dir al nen, ten recordes de quin color son les teues sabates preferides? I que el nen pensi i digui: són de color roig.

En el moment que el nen és capaç de donar respostes similars a l’anterior és que ha fet un aprenentatge significatiu.